Una minúscula possibilitat

Fa pocs dies, parlant amb uns amics, un d'ells em va preguntar si jo pensava que, en el moment actual, encara hi pot haver algun violí Stradivari per descobrir, dormint plàcidament en algun racó d'aquest món. És una pregunta que me la vaig fer a mi mateix, en altre temps, moltes vegades.

Li vaig contestar que crec que això és pràcticament impossible. Potser no ho era fa 50 anys, però ara, sí. En aquest món tan globalitzat, tothom que tingui un instrument al seu poder també té una mínima consciència que aquest instrument pot tenir, a part de molts altres, un valor econòmic important. La generació d'aquelles persones que el pogueren conservar amb plena consciència de la seva vàlua únicament per qüestions sentimentals ja ha passat. Els fills, sens dubte guiats pel generós impuls de compartir el tresor amb la resta de la humanitat, l'hauran venut. Els instruments de Stradivari, actualment, estan ben catalogats. Fa molts anys que no tenim notícia d'una nova aparició i no crec que la tinguem mai més.

Després de planejar una mica per aquestes qüestions i ja per tancar el tema, li vaig dir que considerava tan probable la descoberta d'un nou instrument Stradivari com la descoberta d'un nou planeta al sistema solar. No sé per quina raó se'm va acudir aquesta comparació però, un cop expressada, em va semblar encertada. Hi ha molta gent i molta tecnologia amb els ulls posats a l'espai, fins a punts molt allunyats de l'univers i actualment és altament improbable que ens hagi passat desapercebut un planeta situat en el nostre propi sistema i, per tant, tan "pròxim".

Puc precisar que aquestes reflexions tenien lloc el dia 29 de juliol de 2005. L'endemà pel matí em vaig posar a treballar i, com faig gairebé sempre, vaig connectar la ràdio. El butlletí de noticies informava que "científics de la NASA, ha confirmat l'existència d'un nou planeta al Sistema Solar. Es tracta d'un cos de roca i gel que orbita al voltant del Sol a una distància de 14.400 milions de quilòmetres... El fet que sigui una vegada i mitja més gran que Plutó fa que els experts el considerin com un autèntic planeta. " De moment se'l coneix com a 2003UB313. Espero que l'hi trobin un nom més bonic. A mi, ja se me'n acut un...  

Barcelona, agost de 2005