Avui, mentre circulava en cotxe per Barcelona, per la
ràdio han parlat de Florence. La presentadora de l'espai ha convidat un
periodista que ha fet un retrat força precís sobre la figura d'aquesta dona
excepcional. A moltes persones que no estiguin pròximes al món de la medicina o
la infermeria, segurament el nom de Florence Nightingale no els diu res i, a
aquells que sabem alguna cosa d'ella, se'ns fa difícil valorar i reconèixer
fins a quin punt la seva existència va contribuir, a través de la seva determinació,
la seva intel·ligència i la seva energia, a canviar el món.
El periodista
convidat ha explicat que Florence era filla d'una parella anglesa benestant i
no unida en matrimoni, qüestió que pren especial significança en considerar que
ens trobem a l'època victoriana. Va néixer el 1820, durant una estada dels
pares a Florència i, per això, li van posar el nom de Florence.
Els pares
hagueren volgut que Florence tingués la vida que la seva posició acomodada els
permetia oferir-li. Trobar un espòs ric i veure passar els dies de la forma més
regalada possible era un bon propòsit per a la seva filla. Però de ben jove,
Florence donava mostres que aquest no seria el seu camí. Se sentia inútil
dedicant-se únicament a la lectura i a rebre les selectes visites que
transitaven per casa seva. Va eludir proposicions matrimonials econòmicament
molt suculentes i als pares els resultava cada cop més irritant aquella imparable
tendència a complicar-se la vida que mostrava la seva filla.
La biografia de
Florence és d'aquelles que commouen i enamoren. Ja en vida es va convertir en
llegenda i molts la coneixien com la dama de la làmpada o l'àngel dels tulits.
Tota l'aurèola sentimental que l'envolta, però, no ens ha de confondre. La seva
va ser una vida de lluita intensa al servei d'un propòsit ferm i envoltada de
tota mena de dificultats. Va tenir la insòlita capacitat d'aplegar una gran
capacitat organitzativa, una intel·ligència social privilegiada, una visió
científica sorprenent i tot això, embolcallat per la seva mà amorosa, sempre al
costat d'aquells que la necessitaven. És per això que se la considera la
fundadora de la professió d'infermeria, tal com avui la coneixem.
El periodista
convidat explica com Florence va participar a la guerra de Crimea i tot el que
hi va trobar. Explica com eren les coses abans i després de la intervenció de
Florence. Explica de quina manera es feien les cures i intervencions
quirúrgiques, sense cap mena de precaució higiènica. Els cirurgians d'aleshores
tenien tota l'aparença de carnissers i poca diferència hi havia entre els seus
procediments. Sotmetre's a una intervenció de campanya era la cosa més propera
a una condemna a mort. Més per la manca d'asèpsia que per altra cosa.
El periodista
convidat explica com Florence va capgirar totalment la imatge que fins
aleshores hi havia de la infermera. La va convertir en aquesta icona vestida de
blanc, amorosa, comprensiva, sempre present... I ho va fer des de la seva
condició de dona, superant totes les dificultats derivades des prejudicis de
l'època. Va reinventar la professió, aportant metodologia i formació. Va
incorporar la higiene com a premissa bàsica en qualsevol intervenció quirúrgica
i, només per això, va salvar moltes i moltes vides. Però el més
sorprenent de Florence és que tots aquests comportaments no estaven dirigits
només a aquelles persones que havien tingut la fortuna de topar amb ella. El
propòsit no era intervenir puntualment: el propòsit era fonamentar-ho i transformar-ho
tot. Va instaurar nous principis per salvaguardar la salubritat de les cases,
va escriure els primers manuals d'infermeria i al seu retorn de la guerra de
Crimea, va dedicar la resta de la seva vida a promoure la nova professió.
El
convidat explica també que Florence Nightingale va ser una experta estadística.
Tot el seu treball hospitalari va anar acompanyat de registres minuciosos, que
li permetien extreure conclusions i demostrar que els fenòmens socials podien
ser mesurats objectivament i analitzats matemàticament. Va inventar sistemes
gràfics de representació de resultats, els anomenats diagrames d'àrea polar,
això que avui coneixem per gràfics de pastís. Va ser la primera dona membre de
la Statistical Society. Florence era l'àngel de la guarda, l'eficaç gestora i
el rigor científic, tot en una sola persona.
El periodista convidat explica que
Florence va morir el 1910 a l'edat de 90 anys. Els 15 darrers anys de la seva
vida, havent perdut la visió, pràcticament no es va moure del llit. No obstant
això, va romandre activa fins a l'últim moment, publicant articles i dirigint,
a distància, els seus projectes.
Florence Nightingale va canviar moltes coses
i, sobre tot, va canviar moltes coses en la forma d'observar de les persones.
Si avui tenim la imatge que tenim de les infermeres, és gràcies a ella. A ella
li devem també la cura per l'asèpsia, ineludiblement associada als entorns
mèdics. A ella li devem la preocupació per les mesures higièniques i per la
salubritat de les llars. Ella va inspirar la creació de la Creu Roja
Internacional. I si el PowerPoint ens permet avui elaborar gràfics de pastís
per representar les nostres dades, és també gràcies a ella.
Però hi ha un
aspecte molt important a la vida de Florence que el periodista convidat ha
omès. Un aspecte que converteix tota la seva tasca, ja per ella mateixa
admirable, en un autèntic prodigi...
Durant la campanya de Crimea,
Florence va contraure una estranya malaltia. No havia arribat als quaranta anys
i aquesta malaltia l'acompanyaria la resta de la seva vida. Afortunadament, la
seva obra estava ja encetada i la notorietat adquirida li va permetre conviure
amb una afectació severa, la identitat de la qual no va ser identificada en els
seus escrits. Una malaltia caracteritzada per un cansament permanent, per una febrícula constant...
Florence Nightingale havia nascut a Florència el 12 de
maig de 1820. Per això, actualment, el 12 de maig se celebra el Dia Mundial de
la Infermeria i per això, actualment, el 12 de maig se celebra el Dia Mundial
de la Síndrome de Fatiga Crònica.
Barcelona, 12 de maig de 2007.
