Microrelat basat en fets reals
El
diumenge 26 de febrer de 2024, els principals diaris publicaven una esquela
a quatre columnes amb l’encapçalament següent:
Llorenç Colldellavina i Puigdellívol
Creu de Sant Jordi
Ta veu ressona
essent de nostra llengua
la llàntia
eterna.
Durant els tres dies següents, milers de
catalans visitaren la capella ardent que s’havia instal•lat al Palau de la
Generalitat per acomiadar aquell home senzill que s’havia emportat amb ell,
definitivament, un significatiu bocí de la nostra llengua. En Llorenç havia
estat l’últim català capaç de pronunciar, amb tota llur riquesa tímbrica, el so
corresponent a la doble ela.
La tragèdia havia començat una dècada abans,
primer de forma gairebé imperceptible, a les converses quotidianes de carrer.
Moltes persones, en escoltar frases com “una rosa vermeia” o “els tais de
ium” ho atribuíem a un defecte
de dicció d’aquella persona concreta. El fenomen, però, es va expandir com una
taca d’oli. Entre el 2015 i el 2018 ja era habitual entre presentadors de ràdio
i televisió. A mitjans de 2020, il•lustres homes i dones de lletres,
lletraferits d’extracció diversa, polítics i intel•lectuals, es veieren també
afectats. En una intervenció televisada del president de l’IEC, el gener
de 2021, amerat de vergonya i de suor, va pronunciar el renec que es va
convertir en el clam col•lectiu que encenia les alarmes: “Coions, no sé què em passa amb la iengua!”
Lingüistes, foniatres, logopedes, antropòlegs, cirurgians, psicòlegs, epidemiòlegs de 23 països i un xaman senegalès havien estudiat el trastorn,
sense arribar a cap conclusió definitiva. Els catalans havíem perdut la
capacitat de pronunciar “llençol”, “allau” o “Mollet del Vallès”. A les
darreries de 2022 es va poder constatar que només restava un home de 83 anys a
Catalunya, en Llorenç Colldellavina, capaç de pronunciar el seu nom. El mal era
irreversible.
Malalt i amb les forces minvades, però imbuït d’un admirable sentit de país i sota la direcció de l’IEC, en Llorenç Colldellavina va dedicar el darrer any de la seva vida a l’enregistrament de tots els mots, topònims, renecs, locucions i frases fetes que contenen el so extingit. Aquest document sonor, que properament es distribuirà de forma gratuïta entre els nostres subscriptors, esdevé una eina insubstituïble per traslladar a les futures generacions les essències fidels de la nostra parla.
