dissabte, 12 de maig de 2007

Un record per a Florence, de Florència

Avui, mentre circulava en cotxe per Barcelona, per la ràdio han parlat de Florence. La presentadora de l'espai ha convidat un periodista que ha fet un retrat força precís sobre la figura d'aquesta dona excepcional. A moltes persones que no estiguin pròximes al món de la medicina o la infermeria, segurament el nom de Florence Nightingale no els diu res i, a aquells que sabem alguna cosa d'ella, se'ns fa difícil valorar i reconèixer fins a quin punt la seva existència va contribuir, a través de la seva determinació, la seva intel·ligència i la seva energia, a canviar el món.

El periodista convidat ha explicat que Florence era filla d'una parella anglesa benestant i no unida en matrimoni, qüestió que pren especial significança en considerar que ens trobem a l'època victoriana. Va néixer el 1820, durant una estada dels pares a Florència i, per això, li van posar el nom de Florence.

Els pares hagueren volgut que Florence tingués la vida que la seva posició acomodada els permetia oferir-li. Trobar un espòs ric i veure passar els dies de la forma més regalada possible era un bon propòsit per a la seva filla. Però de ben jove, Florence donava mostres que aquest no seria el seu camí. Se sentia inútil dedicant-se únicament a la lectura i a rebre les selectes visites que transitaven per casa seva. Va eludir proposicions matrimonials econòmicament molt suculentes i als pares els resultava cada cop més irritant aquella imparable tendència a complicar-se la vida que mostrava la seva filla.


La biografia de Florence és d'aquelles que commouen i enamoren. Ja en vida es va convertir en llegenda i molts la coneixien com la dama de la làmpada o l'àngel dels tulits. Tota l'aurèola sentimental que l'envolta, però, no ens ha de confondre. La seva va ser una vida de lluita intensa al servei d'un propòsit ferm i envoltada de tota mena de dificultats. Va tenir la insòlita capacitat d'aplegar una gran capacitat organitzativa, una intel·ligència social privilegiada, una visió científica sorprenent i tot això, embolcallat per la seva mà amorosa, sempre al costat d'aquells que la necessitaven. És per això que se la considera la fundadora de la professió d'infermeria, tal com avui la coneixem.

El periodista convidat explica com Florence va participar a la guerra de Crimea i tot el que hi va trobar. Explica com eren les coses abans i després de la intervenció de Florence. Explica de quina manera es feien les cures i intervencions quirúrgiques, sense cap mena de precaució higiènica. Els cirurgians d'aleshores tenien tota l'aparença de carnissers i poca diferència hi havia entre els seus procediments. Sotmetre's a una intervenció de campanya era la cosa més propera a una condemna a mort. Més per la manca d'asèpsia que per altra cosa.


El periodista convidat explica com Florence va capgirar totalment la imatge que fins aleshores hi havia de la infermera. La va convertir en aquesta icona vestida de blanc, amorosa, comprensiva, sempre present... I ho va fer des de la seva condició de dona, superant totes les dificultats derivades des prejudicis de l'època. Va reinventar la professió, aportant metodologia i formació. Va incorporar la higiene com a premissa bàsica en qualsevol intervenció quirúrgica i, només per això, va salvar moltes i moltes vides.   Però el més sorprenent de Florence és que tots aquests comportaments no estaven dirigits només a aquelles persones que havien tingut la fortuna de topar amb ella. El propòsit no era intervenir puntualment: el propòsit era fonamentar-ho i transformar-ho tot. Va instaurar nous principis per salvaguardar la salubritat de les cases, va escriure els primers manuals d'infermeria i al seu retorn de la guerra de Crimea, va dedicar la resta de la seva vida a promoure la nova professió.

El convidat explica també que Florence Nightingale va ser una experta estadística. Tot el seu treball hospitalari va anar acompanyat de registres minuciosos, que li permetien extreure conclusions i demostrar que els fenòmens socials podien ser mesurats objectivament i analitzats matemàticament. Va inventar sistemes gràfics de representació de resultats, els anomenats diagrames d'àrea polar, això que avui coneixem per gràfics de pastís. Va ser la primera dona membre de la Statistical Society. Florence era l'àngel de la guarda, l'eficaç gestora i el rigor científic, tot en una sola persona.

El periodista convidat explica que Florence va morir el 1910 a l'edat de 90 anys. Els 15 darrers anys de la seva vida, havent perdut la visió, pràcticament no es va moure del llit. No obstant això, va romandre activa fins a l'últim moment, publicant articles i dirigint, a distància, els seus projectes.

Florence Nightingale va canviar moltes coses i, sobre tot, va canviar moltes coses en la forma d'observar de les persones. Si avui tenim la imatge que tenim de les infermeres, és gràcies a ella. A ella li devem també la cura per l'asèpsia, ineludiblement associada als entorns mèdics. A ella li devem la preocupació per les mesures higièniques i per la salubritat de les llars. Ella va inspirar la creació de la Creu Roja Internacional. I si el PowerPoint ens permet avui elaborar gràfics de pastís per representar les nostres dades, és també gràcies a ella.

Però hi ha un aspecte molt important a la vida de Florence que el periodista convidat ha omès. Un aspecte que converteix tota la seva tasca, ja per ella mateixa admirable, en un autèntic prodigi...  

Durant la campanya de Crimea, Florence va contraure una estranya malaltia. No havia arribat als quaranta anys i aquesta malaltia l'acompanyaria la resta de la seva vida. Afortunadament, la seva obra estava ja encetada i la notorietat adquirida li va permetre conviure amb una afectació severa, la identitat de la qual no va ser identificada en els seus escrits. Una malaltia caracteritzada per un cansament permanent, per una febrícula constant...

Florence Nightingale havia nascut a Florència el 12 de maig de 1820. Per això, actualment, el 12 de maig se celebra el Dia Mundial de la Infermeria i per això, actualment, el 12 de maig se celebra el Dia Mundial de la Síndrome de Fatiga Crònica.

Barcelona, 12 de maig de 2007.

Cap comentari:

Publica un comentari